Model constructivista amb les noves tecnologies aplicat al procés d’aprenentatge.

Aquesta teoria esta inspirada en les bases del constructivisme fusionades amb les noves tecnologies sorgides aquests últims anys, com wikis, xarxes, blocs... ja que ofereixen la possibilitat d’accedir a la informació de forma instantània.

Seguint aquest model s’espera canviar el esquema tradicional d’aula, donar-li protagonisme a les noves ferramentes sense restar importància a les tradicionals per a així trobar una nova forma d’aprendre, creant una experiència innovadora, directa i única.

Diversos estudis proven que, deixar al nen treballar amb un ordinador fomenta un aprenentatge constructivista i únic degut a l’accés il·limitat d’informació, comunicació i el fet de compartir i expressar opinions mitjançant la xarxa.

Aquest sistema contribueix a un aprenentatge més efectiu quan es donen una sèrie de característiques, que són:

• Compromís actiu: Ús de les TIC de forma responsable i no passiva.
• Participació en grups: Crea discussions, diversitat d’opinió i intercanvi d’idees.
• Interacció freqüent i retroalimentació: Ús diari de les TIC.
• Connexió amb el context del món real: Realitzar cerques significatives.

Per concloure, està confirmat que les TIC, si s’utilitzen de forma constructiva, creen una experiència d’aprenentatge innovadora i diferent que es vincula als estudiants, que construeixen el seu propi coneixement d’una forma funcional i aplicable a la vida real.

Stefany Hernández Requena (2008) “El modelo constructivista con las nuevas tecnologías: aplicado en el proceso de aprendizaje” [artículo en línea]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento [Fecha de consulta: 24 de febrero de 2015] http://www.uoc.edu/rusc/5/2/dt/esp/hernandez.pdf