El model TPACK de Judi Harris

Per tal que les TIC tinguen un bon funcionament a l’educació, un aspecte a tenir en compte és la unió entre les tecnologies i les metodologies, de manera que es milloren els processos d’aprenentatge de l’alumnat. Entre les moltes metodologies que existeixen destacarem el model TPACK de Judi Harris.

¿Què és el model TPACK?

Entén els processos d’aprenentatge com activitats complexes on els docents precisen tres tipus de coneixements fonamentals:

1. El coneixement del contingut: conèixer l'assignatura o disciplina que ensenyen.
2. El coneixement pedagògic: els processos d'aprenentatge, objectius i valors de l'educació à com ensenyar amb eficàcia.
3. El coneixement tecnològic: entendre el funcionament de les TIC per tal d’aplicar-lo adequadament a l'aula.

Les interrelacions dels tres coneixements generen els següents quatre espais d’intersecció:

• Coneixement Pedagògic del Contingut: Transformació de la matèria a ensenyar que es produeix quan el docent realitza una interpretació particular del contingut.
• Coneixement Tecnològic del Contingut: Comprensió de la forma en què tecnologia i continguts s'influeixen i limiten entre sí.
•  Coneixement Tecnològic Pedagògic: Com l'ensenyament i l'aprenentatge poden canviar quan s'utilitzen unes eines tecnològiques o altres.
• Coneixement Tècnic Pedagògic del Contingut: Defineix una forma significativa i eficient d'ensenyar amb tecnologia que supera el coneixement aïllat dels diferents elements de forma individual.

Seguir la metodologia TPACK requereix una planificació didàctica fonamentada en activitats i adaptada a la situació real. Aquesta planificació es descriu en:

1. Prendre decisions pedagògiques pràctiues sobre la naturalesa de l'experiència de l'aprenentatge.
2. Selecció de les estratègies d'avaluació.
3. Selecció de les activitats per formar l'experiència de l'aprenentatge.
4. Selecció d'eines i recursos.

En conclusió, el coneixement de l’assignatura i la pedagogia dels docents no resulta suficient en un marc tecnològic com el d’avui en dia. Per tant, professors formats en la intersecció d'aquestes tres matèries seran imprescindibles per aplicar la metodologia TPACK.

Modelo Tpack Alexander pollard Naranjo

LA INCLUSIÓ DE LES TIC EN EL PROCÉS D’AVALUACIÓ      

Alexander pollard naranjo

El modelo TPACK resulta de la intersección compleja de los tres tipos primarios de conocimiento: Contenido (CK), Pedagógico (PK) y Tecnológico (TK). Estos conocimientos no se tratan solamente de forma aislada sino que se abordan también en los 4 espacios de intersección que generan sus interrelaciones: Conocimiento Pedagógico del Contenido (PCK), Conocimiento Tecnológico del Contenido (TCK), Conocimiento Tecnológico Pedagógico (TPK) y Conocimiento Técnio Pedagógico del Contenido (TPCK).

·         Conocimiento de contenidos (CK). El docente debe conocer y dominar el tema que pretende enseñar.

·         Conocimiento pedagógico (PK). Se refiere al conocimiento de los procesos de enseñanza y aprendizaje.

·         Conocimiento tecnológico (TK). Alude al conocimiento sobre el uso de herramientas y recursos tecnológicos incluyendo la comprensión general de cómo aplicarlos de una manera productiva al trabajo y vida cotidianos, el reconocimiento de que pueden facilitar o entorpecer la consecución de un objetivo y la capacidad de adaptarse y renovarse de forma permanente a los nuevos avances y versiones.

·         Conocimiento Pedagógico del Contenido (PCK). Se centra en la transformación de la materia a enseñar que se produce cuando el docente realiza una interpretación particular del contenido.

·         Conocimiento Tecnológico del Contenido (TCK). Se refiere a la comprensión de la forma en que tecnología y contenidos se influyen y limitan entre sí.

·         Conocimiento Tecnológico Pedagógico (TPK). Alude a cómo la enseñanza y el aprendizaje pueden cambiar cuando se utilizan unas herramientas tecnológicas u otras. 

·         Conocimiento Tecnológico Pedadógico del Contenido (TPCK). Define una forma significativa y eficiente de enseñar con tecnología que supera el conocimiento aislado de los distintos elementos (Contenido, Pedagogía y Tecnología) de forma individual.

Quizás pueda resultar obvio afirmar que para enseñar con TIC de una forma eficaz es necesario que el docente domine los tres componentes básicos: contenido, pedagogía y tecnología. Sin embargo tras un detallado análisis de los principios TPACK se pueden deducir conclusiones interesantes:

·         Modelo relacional. El dominio del contenido, la pedagogía y la tecnología no aseguran por sí solos una enseñanza eficaz integrando TIC.

·         Toma de decisiones. La reflexión sobre los múltiples aspectos de estos espacios de intersección favorece una concepción de la programación y puesta en práctica como un proceso continuo de toma de decisiones en torno a los distintos elementos del currículo.

·         Modelo situacional. Se pone en valor la importancia del contexto en la medida que condiciona estas decisiones en torno a la selección, secuenciación, organización, aplicación y análisis de contenidos, estrategias y tecnologías.

·         Innovación TIC. El modelo TPACK puede contribuir a reorientar, centrar y filtrar los distintos usos educativos de las TIC.

·         Formación del profesorado. Del análisis que propone el modelo se pueden deducir las competencias del profesorado para la integración de las TIC en la docencia que desempeña. 

·         Investigación educativa. El marco expuesto establece las bases para definir proyectos de investigación que permitan analizar las interacciones complejas de los 3 componentes: contenido, pedagogía y tecnología.

Model constructivista amb les noves tecnologies aplicat al procés d’aprenentatge.

Aquesta teoria esta inspirada en les bases del constructivisme fusionades amb les noves tecnologies sorgides aquests últims anys, com wikis, xarxes, blocs... ja que ofereixen la possibilitat d’accedir a la informació de forma instantània.

Seguint aquest model s’espera canviar el esquema tradicional d’aula, donar-li protagonisme a les noves ferramentes sense restar importància a les tradicionals per a així trobar una nova forma d’aprendre, creant una experiència innovadora, directa i única.

Diversos estudis proven que, deixar al nen treballar amb un ordinador fomenta un aprenentatge constructivista i únic degut a l’accés il·limitat d’informació, comunicació i el fet de compartir i expressar opinions mitjançant la xarxa.

Aquest sistema contribueix a un aprenentatge més efectiu quan es donen una sèrie de característiques, que són:

• Compromís actiu: Ús de les TIC de forma responsable i no passiva.
• Participació en grups: Crea discussions, diversitat d’opinió i intercanvi d’idees.
• Interacció freqüent i retroalimentació: Ús diari de les TIC.
• Connexió amb el context del món real: Realitzar cerques significatives.

Per concloure, està confirmat que les TIC, si s’utilitzen de forma constructiva, creen una experiència d’aprenentatge innovadora i diferent que es vincula als estudiants, que construeixen el seu propi coneixement d’una forma funcional i aplicable a la vida real.

Stefany Hernández Requena (2008) “El modelo constructivista con las nuevas tecnologías: aplicado en el proceso de aprendizaje” [artículo en línea]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento [Fecha de consulta: 24 de febrero de 2015] http://www.uoc.edu/rusc/5/2/dt/esp/hernandez.pdf

 DESARROLLO CURRRICULAR I AULES DIGITALS.       ABEL TRUJILLO ROCHE.

LES NOVES TECNOLOGIES.

A mesura que creixem i ens anem desenvolupant, anem creant xarxes en nostre cervell. Per això, els nostres xiquets i xiquetes ja estan molt familiaritzat amb les noves tecnologies, tenen un coneixement molt ampli en aquest tema.

Nosaltres com a mestres, cal que estiguem per davant i hem de reciclar-nos per poder ensenyar amb aquests mètodes. Les TIC no solament es utilitzar l’ordinador i el projector, també hem de utilitzar vídeos de refós del aprenentatge, aprendre a crear les nostres presentacions...

A més, podem fer feedback amb el alumnat, perque ells també ens poden ensenyar moltes coses que nosaltres desconeguem.

Per a que l’aprenentatge siga una tasca divertida i amena, podem utilitzar les TIC com per exemple el Prezi o qualsevol d’aquestes presentacions que dinamitzen les classes.

També te l’avantatja de que et pots portar a qualsevol lloc i no cal que portes res a les mans, tant sol amb una compta de gmail o a un pendrive pots portar-ho.

Les TIC també poden resultar molt útils a l’hora de superar alguns dels problemes a l’eficàcia del fenomen comunicatiu, faciliten a l’usuari amb la possibilitat de l’ús del llenguatge total amb la integració de diferent codis, com amplificadors, mediadors, de significació en l’aprenentatge... Aporten amplituds d’ajudes als estudiants i per tot això cal tindre les TIC a la mà de tots o per el menys reorientar les tasques d'aprenentatge.

EVALUACIÓ DEL ENSENYAMENT AMB TIC

EVALUACIÓ DEL ENSENYAMENT AMB TIC

Les possibilitats que ofereixen les TIC per al desenrotllament d'una ensenyança flexible són diverses, però el desenrotllament de les seues aplicacions en els distints components de procés d'ensenyança no ha avançat per igual. En este sentit, actualment es pot parlar d'una escassa tradició en l'ús de les TIC per a l'avaluació dels processos d'ensenyança. Les aplicacions més freqüents es relacionen amb el disseny i aplicació d'exàmens (fonamentalment *proves objectives) o amb l'avaluació del procés d'aprenentatge dissenyat exclusivament amb les TIC (cursos informatitzats amb un sistema d'avaluació propi) .

Al camp de l'avaluació, inclús per a la seua aplicació en el desenrotllament de proves com les que es mencionen, les TIC ofereixen molts avantatges:

 - Registrar i gestionar grans quantitats d'informació a partir de l'elaboració de bases de dades especialitzades amb preguntes de diferent tipus.

- Combinar diferents codis en la formulació de les preguntes (imatges, figures, gràfics, informació auditiva, estímuls en moviment, etc)

- Administrar les proves d'una forma més flexible: diferents canals, distints moments per a l'avaluació, autonomia de l'alumne per a realitzar una prova, etc.

- Dissenyar proves individualitzades a partir de grans bancs d'ítems o bases de dades que permeten seleccionar les preguntes més adequades en funció d'objectius d'avaluació, característiques de l'alumne, continguts d'ensenyança, ritmes d'aprenentatge, etc.

- Generar de forma automàtica les preguntes que integren una prova determinant el nombre de preguntes, nivells de dificultat, tipus de preguntes, estructures de les proves, etc.

-Disposar de sistemes experts de correcció que permeten valorar immediatament els resultats obtinguts.

Els diferents recursos que es poden fer servir en l’avaluació  són :proves objectives, mapes conceptuals multimèdia, activitats informatitzades, simulacions i exercicis d’autoavaluació.

EL MODEL TPACK.

            

              El model TPACK és l'acrònim de l'expressió en anglès "Tecnhological PedAgogical Content Knowledge" resulta molt convincent per a entendre la integració de les TIC en l'educació des del punt de vista de la formació docent.

            Fent referència al saber formal docent podem dir que aquest model implica una combinació entre el coneixement disciplinar i el coneixement pedagògic. La intersecció d'aquests dos coneixements dona lloc al coneixement pedagògic disciplinar. Es a dir, saber què ensenyar i com ensenyar-lo.

            Amb l'arribada de les tecnologies a l'aula, apareix un element més, el coneixement tecnològic. Aquest coneixement inclou: comprendre el lloc de les tics en la vida quotidiana i en l'aprenentatge, dominar habilitats digitals i l'ús de dispositius tecnològics i per últim conèixer diverses ferramentes digitals.

            L'objectiu principal d'aquest model és integrar aquests tres tipus de coneixement per a donar lloc al Coneixement Tecnològic Pedagògic Disciplinar. Aquest és el coneixement  que un docent necessita per a poder integrar la tecnologia en el procés educatiu.

            En definitiva, el model TPACK constitueix un marc teòric interessant per a una integració de les tecnologies en l'ensenyament. Reconeix la importància dels tres components fonamentals  i es centra en les múltiples interaccions que existeixen entre ells. Cal recordar que aquest model necessita una important tasca de desenvolupar en la pràctica docent els seus principis amb intenció d'avançar en temes fonamentals com la teoria del aprenentatge de les TIC, la didàctica i us de es tecnologies, la formació del professorat, la innovació educativa, la investigació en l'acció etc..

Aprenentatge basat en l’ensenyança programada

El model instructiu que hem elegit és: Aprenentatge basat en l’ensenyança programada. Aquest model està basat en la teoria conductista d’Skinner i Gredler, que ens diu que el aprenentatge és incognoscible (Tª de la caixa negra) i per a dir açò es basa en el comportament observable. Aquest aprenentatge és divideix en unitats bàsiques elementals  que s’organitzen de forma externa.

Per tant, aquest aprenentatge consisteix en presentar preguntes de forma seqüencial i en sancionar als alumnes que contestaren malament, tot açò mitjançant programes d’exercitació i una pràctica basada en la repetició.

 

Podem torbar avantatges i inconvenients:

Avantatges	Inconvenients
Us del material intuïtiu	Alumne passiu
Feedback immediat al respondre.	No participació de l’educador amb els dubtes
Interactiu	Rigidesa de la seqüència de continguts
Pot ser programat segons les necessitats dels alumnes (Ensenyament individualitzat)	No s’explica perquè una resposta és correcta o incorrecta
Automatització d’habilitats bàsiques	No control sobre el ritme de treball dels diferents alumnes