Les teories mediacionals de Vygotski parteixen de la idea que la societat influeix en el desenvolupament de la persona i per tant, en el seu aprenentatge. Per aquest motiu, les noves tecnologies de la comunicació i de la informació s’han vist influenciades per aquesta, ja que el seu objectiu principal es basa en la medicació i interacció entre el docent i l’aprenent (feedback) amb el fi de fortalir les estructures del pensament, mitjançant una sèrie d’eines. Aquestes eines poden ser tant físiques com psicològiques i determinen els valors d’aquesta teoria socio-cultural. Les primeres, fan al·lusió a instruments tangibles com l’ordinador o la pissarra digital, etc. i les psicològiques es duen a la pràctica mitjançant la comunicació.

Per l’esmentat anteriorment, aquesta teoria es caracteritza per ser prou flexible, ja que les seues bases poden adaptar-se a la realitat. En quant a l’escola, podem dir que la teoria mediacional de Vygotski, mitjançant les noves tecnologies, contribueix en el procés d’E-A, ja que s’adequa a l’avanç de la societat i respon a les necessitats i interessos dels alumnes. En aquest sentit, es determina la seua metodologia, basada en la motivació i alhora, en la innovació, llavors educa per poder respondre a possibles problemes que puguen donar-se en un futur pròxim en aquesta societat de la informació i la comunicació.

Per finalitzar, creiem convenient aclarir un aspecte prou important de la teoria de Vygotski: el nou concepte ‘Zona de Desenvolupament Pròxim’. Aquest es pot donar a conèixer quan les activitats, dirigides a l’alumne, no tenen ni un alt nivell de dificultat, ni un nivell baix. Aquest espai és aquell en el què l’alumne no sap quins mètodes o eines utilitzar i, el docent o educador li les proporciona per avançar en elles.