TEORIA MEDIACIONAL DE VYGOTSKY I LES TIC

TEORIA MEDIACIONAL DE VYGOTSKY I LES TIC.

Cada alumne es troba inclòs en un societat que canvia contínuament (innovació tecnològica, canvis socials, culturals,...). i per tant, ha d’adaptar-se a aquests canvis mitjançant l’aprenentatge.

Vygotsky és l’autor més important pel que fa a l’aprenentatge d’aquesta teoria mediacional des de la perspectiva psicopedagògica i ens diu que els xiquets aprenen gràcies a la interacció social (grup d’iguals, família, mestres,...), per això l’aprenentatge cooperatiu és molt important per al seu desenvolupament. Per a fonamentar el disseny de l’aprenentatge te molta importància l’aprenentatge social, és a dir, a través d’un context cultural determinat.

Vygotsky diferencia 3 zones en els processos d’aprenentatge dels alumnes:

• Zona de desenvolupament real (situació inicial en què es troba l’alumne).
•  Zona de desenvolupament potencial (distància entre el nivell de resolució d’una tasca que una persona pot aconseguir actuant independentment i el nivell que pot aconseguir amb l’ajuda d’un company més competent o expert en eixa tasca).
•  Zona de desenvolupament pròxim (espai on una persona pot treballar i resoldre problemes o realitzar una tasca en col·laboració o ajuda d’un adult o un altre company de forma que ell a soles no podria aconseguir individualment).

En aquesta teoria les TIC suposen un material per a exercir una funció de mediadores per a l’aprenentatge. Com ho fa Vigostky en les tres zones diferents és fonamental el paper de l’adult i els companys en aquest procés, oferint una tasca d’”andamiatge” que serà un suport per a l’alumne en el seu aprenentatge.

Comptat i debatut, les TIC són un suport per a l’aprenentatge de l’alumne i permeten l’avantatge d’utilitzar-les de forma col·lectiva, en aquest cas amb tot el grup-classe. Les TIC són usades pel mestre per a interactuar amb els seus alumnes i ell guia el procés d’aprenentatge d’aquests (encamina als alumnes perquè facen una recerca adequada d’informació).